diumenge, 4 de març de 2018

Còmic

Exemple propi d'un còmic

El còmic és un conjunt d’imatges dibuixades que estan ordenades en successius moments d’una acció, aquestes representen el transcurs del temps quan es narra una història i formen una seqüència amb significat. La característica principal del còmic és la combinació del llenguatge visual amb el llenguatge verbal i una sèrie d’elements gràfics o símbols (onomatopeies, globus, símbols del moviment, etc.)




Transcripció:

En una entrevista de trabajo
-¿Bueno tiene usted alguna habilidad?
-Claro, soy bromista.
-Se dedica al humor?
-No, vendo bromo elemental a partir de bromuro potásico.
-Oh, perdone.
-Es broma!

Cartell

Exemple propi de Cartell

El cartell és un full manuscrit o imprès representat gràficament en una làmina de paper, cartó o en un altre material, que serveix per anunciar o donar informació sobre alguna cosa. El cartell neix l’any 1870 gràcies a la tècnica de la litografia, inventada per Alois Senefelder. 

En aquest cas us ensenye el cartell que vaig dissenyar per anunciar la cançó d'un amic que és productor de música electrónica.



Format GIF

Exemple propi de GIF

GIF (acrònim de Graphics Interchange Format, Format d'intercanvi de gràfics), és un format per a la compressió d'arxius d'imatge més populars a Internet.


Stopmotion

Exmple propi de Stopmotion

El stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, es creu que l'objecte es mou.



La isla mínima

Comentari crític

Fitxa

Títol original: La isla mínima
Any: 2014
Duració:105 min.
País: Espanya
Direcció: Alberto Rodríguez
Guió: Alberto Rodríguez, Rafael Cobos
Música: Julio de la Rosa
Fotografía: Alex Catalán
Repart: Raúl Arévalo,  Javier Gutiérrez,  Nerea Barros,  Antonio de la Torre,  Jesús Castro, Mercedes León,  Manolo Solo,  Jesús Carroza,  Cecilia Villanueva,  Salva Reina, Juan Carlos Villanueva
Productora: Atresmedia Cine / Atípica Films / Sacromonte Films

Comentari:

Sincerament aquesta es de les poques pel·lñicules del cine espanyol que m'ha agradat. Es tracta d'un thriller policiac molt fosc i amarg. Conta la trista història d'un cas de desaparició de dones i posteriorment assassinat.

Es desenvolupa en la Espanya de després de la dictadura i es tracta una subtrama molt interessant d'un personatge. Aquest es un detectiu que durant la dictadura s'encarrregava de torturar gent. M'agrada molt com es desenvolupa aquesta part de la trama perque estic d'acord amb el pensament de que el passat queda darrere.
Tota la història esta conectada en un cercle de relacions interpersonals en el qual cadascú juga un paper fonamental.

En quant al tema de la violecia de gènere que es tracta em pàreix que està bastant be recreat per a la època en la qual es desenvolupa la historia. La gent pareix preocupada pero no consideren un fet transcedental, la gent aliena es manté al marge i continua la seua vida tranquilament.

Parlant de la fotografia, es l'apartat que mes m'ha agradat. te una tonalitat de colors que t'adentren en el suspense. A més les localitzacions de les escenes esta molt be escollides.

Matrix

Qüestionari sobre la pel·lícula Matrix

PREGUNTES:

1. Quin tipus de món és el món de Neo al principi de la pel·lícula? Com
experimenta la realitat en la qual viu? Per què es planteja que alguna cosa no
encaixa en aquest món?

El mon en el que viu es una realitat virtual introduida en el seu cap de la qual no te cap tipus de llibertat i de control sobre el que li passa. Comença a dubtar de la seua realitat gracies als somnis que te els quals arriba a confosar amb la realitat. També s'adona gracies a la col·laboració de Trinity i Morfeo que el guien.

2. Tracta d'explicar el sentit de les següents frases del film:
a)“Supongo que ahora te sentirás un poco como Alicia cayendo por la madriguera del
conejo”.

·Amb caure per la madriguera es refereix al fet de abandonar la falsa realitat i arribar a la verdadera a través de la madriguera.

b)“¿Crees en el destino, Neo?
–No.
-¿Por qué no?
–No me gusta la idea de no ser yo el que controle mi vida.”

·En aquest diàleg Neo ens deixa clar que es una persona sense cap idea determinista. Mai pot canviar res la seua llibertat.

c)“Matrix es el mundo puesto ante tus ojos para ocultarte la verdad.
-¿Qué verdad?
-Que eres un esclavo.”

·La humanitat ha sigut esclavitzada i cap persona (excepte alguns) coneixen la horrible veritat sobre la seua realitat. Els humans viuen en la mentida amb l'únic objectiu de proporcionar energia als éssers que ara controlen la Terra.

d)”Si tomas la pastilla azul, fin de la historia: despertarás en tu cama y creerás lo que
quieras creerte. Si tomas la roja, te quedas en el país de las maravillas y yo te enseñaré
hasta donde llega la madriguera de conejos.... Recuerda: lo único que te ofrezco es la
verdad, nada más.”

·Aquesta oferta a Neo es un punt d'inflexió en la seua "vida". Te la oportunitat de vivir feliç en la ingorància oblidant tot, o seguir el camí de la veritat. Neo obviament no ha arribat fins ahi per a tornar darrere. L'afany de coneixer el porta  tomar la pastilla roja.

e)“¿Qué es Matrix? Matrix es una simulación interactiva neural”

·Expliquen com Matrix només existeis dins de la nostra ment. Es un sistema que et fa pensar que es la teua realitat.

f)“¿Qué es lo real? Si te refieres a lo que puedes sentir, a lo que puedes saborear y ver,
lo real podrían ser señales eléctricas interpretadas por tu cerebro.”

·Fa una referencia als empiristes, els quals relacionen la veritat amb el que capten amb els sentits. 

g)“Existe otro organismo en este planeta que sigue el mismo patrón. ¿Sabe cuál es? Un
virus. Los humanos son una enfermedad, son el cáncer de este planeta, son una plaga y
nosotros somos la única cura.”

·Recrimina el fet de que l'ésser humà arrasa amb la terra pero ho fa des d'un punt de vista inmoral pensant que la unica manera de sol·lucionar-lo es exterminar la raça humana. Com si de l'holocaust nazi es tractara.
3. En quins moments del film es posa en joc la llibertat dels éssers
humans? Quan són més lliures els éssers humans, quan coneixen veritablement la
realitat o quan viuen enganyats per una il·lusió?

Es pot observar quan tots els homes i dones viuen la seua rutina de manera sistemàtica, treballant, guanyant el seu sou i vivint en la monotonía sense preguntarse mes enllà. Obviament els humans són mes lliures una vegada coneixen la realitat, perque canvia el punt de referència de les seues accions i començen a actuar com deurien.


4. Per què Cifra traeix als seus companys? Què penses del seu comportament?

Perque ell prefereix oblidar tot sobre la veritat i vivir feliçment en la ingorància tenint a la seua disposició riquesses i luxes a canvi de la col·laboració amb els agents.  El seu comportament es egoista i a més molt materialista perque només pensa en els plaers sense tenir en compte el fet de que esta esclavitzat.

5. On està la ment mentre el cos dels personatges es troba connectat en les
butaques que a aquest efecte hi ha en la nau?

La ment pasa al plànol de Matrix i encara que els cossos seguixen fora, la seua ment simila un cos nou en aquesta realitat. A més les sensacions son comletament reals en cuant als estimuls per tant poden sofrir i morir estant en Matrix.
6. Seria possible que el que pensem que és real no ho siga? Podem estar segurs que
no vivim en algun tipus de Matrix?

Com a possibilitat no es negable, pero no m'agrada pensar això. Personalment pense que no vivim en aquesta mena de realitat plantejada. Però realment tampoc podriem comprobar-lo..
7. Per què l'oracle deixa creure a Neo que no és el triat?

Perque ella sap que Neo es una persona no determinista i que no creu en el destí, aleshores encara que li negui algo ell va tractar de portarli la contra. 

8. Neo tria salvar a Morfeo fins i tot a costa de la seua pròpia vida. Per què ho fa?

Com he dit abans, ell no creu en el destí i menys en que una persona puga ser capaç de contarlo com una veritat asi que li planta cara a la situació per a demostrarse a si mateix que ell es lliure de les seues decisions.
9. Trobes alguna situació del món d'avui que coincidisca en part amb el que
explica la pel·lícula.

Prinicipalment el fet de que la gent viva mes o menys "esclavitzada" pero en el sentit del coneiximent. El que la majoria de la gent de la societat sap es gracies a la informació que l'arriba de la tel·levisió o d'Internet. La gent es conforma amb el que li conten i no posen interés en contrastar informació o formar la seua propia idea crítica.
10. La doble realitat, la veritat i l'aparença, té múltiples lectures. Quin o quins
podrien ser les més destacables en l'actualitat? Són totes les aparences dolentes?
Qui les crea o per què existeixen, quan s'oposen a la realitat?
Finalment, si et trobares en una situació semblant prendries la pastilla blava? O
pel contrari la roja? Justifica la teua elecció.

En l'actualitat la millor manera de relacionar-lo es amb els prejudicis que te la gent. Desgraciadament la primera impressió i l'aparença es un factor que va condicionar la manera que les demés persones et veuen. Tot i aixó, es una mena de sistema natural que tenim els humans per a protegir-nos, pero principalment aquests prejudicis son per influència social en major mitja.
Si jo fora Neo hauria prés la pastilla roja igual que ell. No seria capaç de negar un oferiment tan transcedental com es conèixer LA VERITAT.

Fitxa "La noche americana"

Fitxa de la pel·licula

TÍTOL: La noche americana

TÍTOL ORIGINAL: La nuit américaine

ORIGEN PEL·LÍCULAFrancesa

PAÍSFrancia, Italia

GUIÓFrançois Truffaut, Jean-Louis Richard, Suzanne Schiffman

MÚSICA: Georges Delerue

FOTOGRAFIA: Pierre-William Glenn

SO: Antoine Bonfanti, Harrik Maury, René Levert

DATA1973

DIRECTOR: François Truffaut

DIRECTOR ARTÍSTIC: Damien Lanfranchi

EDITOR: Martine Barraqué, Yann Dedet

PRODUCTOR: Marcel Berbert

DURADA: 115 min.

GÈNERE: Drama, Comèdia

ESCENARIS: Estudis cinematogràfics i maquetes creades exclusivament per a la pel·lícula

QUALIFICACCIÓ: 7.7/10 (FilmAffinity)

PRODUCTORA: Les Films du Carrosse, PECF, Produzione Intercontinentale Cinematografica

MUNTATGE: Martine Barraqué, Yann Dedet

PRESUPOST: 3.5 milions de francs

DISTRIBUIDORA: Warner-Columbia Film

SINOPSI: Una película que va a rodarse comienza con la llegada de los actores y los miembros del equipo técnico, pero pronto el rodaje tropieza con una serie de dificultades que afectan tanto a los miembros del equipo como a la propia película. 

PERSONATGES:
Jacqueline Bisset - Julie
Valentina Cortese - Severine
Dani - Liliane
Alexandra Stewart - Stacey
Jean-Pierre Aumont - Alexandre
Jean Champion - Betrand
Jean-Pierre Léaud - Alphonse
François Truffaut - Director Ferrand
Nathalie Baye - Joelle
David Markham - Doctor Nelson
Zénaïde Rossi - Madame Lajoie
Xavier Saint-Macary - Christian

PREMIS I NOMINACIONS:
-La película ganó el Óscar a la mejor película de habla no inglesa 1974, y obtuvo tres nominaciones: al mejor director, a la mejor actriz de reparto (Valentina Cortese), y al mejor guion original.
-Premio BAFTA 1974: a la mejor dirección (François Truffaut), a la mejor película, y a la mejor acriz secundaria (Valentina Cortese)
-Premio NYFCC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
-Premio NSFC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
-Premio de los Críticos 1974 : a la mejor película (Francois Truffaut)

TEMES TRACTATS: La creació cinematogràfica, els treballs que s'impliquen en l'obra


ALGUNS APUNTS SOBRE LA PEL·LÍCULA
La pel·lícula s'obri en els títols de crèdit amb el propi enregistrament de la banda
sonora, a l’esquerra de la pantalla apareix el diagrama fònic del registre de la banda
sonora. En off sentim les instruccions del compositor als seu músics intercalades amb
passatges de la banda sonora del film. Cinema dins de cinema. Ja des del principi ens
obri la porta a la interioritat de l'enregistrament de la pròpia música del film que veurem
a continuació. Pel que ens predisposa a la idea motivacional del film que veurem a
continuació.
La nit americana és el nom de la pel·lícula i fa referència a un truc cinematogràfic que
permet rodar a plena llum escenes que semblaran rodades en plena nit. Eixe títol és tota
una declaració d'intencions.
Truffaut barreja en aquest film realitat i ficció i les combina d'una manera intel·ligent i
precís, però sense deixar de costat que, més enllà de conflictes i embolics personals,
prima “per damunt de tot”, la realització de la pel·lícula. És una pel·lícula coral que
presenta, al mateix temps, la vida de cadascun dels actors que s'amaguen darrere dels
seus personatges, de tal manera que l'espectador acaba convertint-se en un membre més
d'un rodatge.
El film ens mostra les dures realitats de l'ambient del cinema, la inestabilitat a la qual
s'exposen les estrelles cinematogràfiques, la trista situació que els actors majors
enfronten en l'ocàs de la seua carrera, quan deixen de ser interessants per al públic, que
demana veure rostres nous i més joves. Especialment afecta a la dona, ja que viu una
major exigència per a mantenir-se bella i jove, mentre que l'home, en passar els anys,
pot seguir ocupant un rol d'importància. En definitiva, que el pas del temps no perdona
ni als famosos. D'altra banda, l'amor pel cinema implica sacrificis.
És, sens dubte, el cinema un treball en equip, en el qual cada membre és essencial per a
aconseguir un “tot” màgic. Cal entendre que les pel·lícules no són “de” sinó dirigides
“per”. Gràcies al treball de tots, les pel·lícules funcionen i s'acaben de realitzar. Fer una
pel·lícula, és una simfonia. les melodies de la qual han d'estar coordinades, es tracta
d'un treball de sincronització. El rodatge, es diu en la pel·lícula, és com la vida. Sempre
anem per aquí, fent el que ens toca fer, allò que devem i volem, ens anem trobant amb
persones. Només que en la vida (al contrari que en el cinema) no existeixen els “temps
morts”. Ferrand, el director, reflexiona i diu: "Un rodatge és com viatjar en diligència.
Al principi un pensa si el viatge serà agradable i a mig camí tan sols ens preocupa
arribar amb vida a la destinació".
Mentre que la cronologia de La noche americana és lineal, la de Os presento a Pamela
no ho és.


REFLEXIÓ PERSONAL:

Aquesta em pareix una molt bona pel·lícula per a tomar conciència del treball que hi ha darrere d'una obra cinematogràfica. Tant la quantitat de gent que esta implicada, com, el temps i el diners que utilitzen per a finalitzar una obra que arribarà a tantissima gent. A mes utilitzar aquest nom sembla una bona forma de arribar la cultura cinematogràfica a mes gent i que coneguen aquesta tècnica.

dissabte, 25 de novembre de 2017

Descripció de fotografia

Descripció Objectiva i Subjectiva d'una fotografia

Fotografia realitzada per:  Fotògraf Martin Parr. France. Paris. Louvre. 2012



Descripció Objectiva

El motiu del fotògraf és captar un moment de màxima atenció d'un públic a una iomportant obra del Museu Louvre que es troba fora de pla i desconeguem. Al fons veiem un quadre que ens dona una pista de la localització de la escena.
Es pot apreuar que la composició de la fotgrafia esta dividada en dos de forma horitzontal per la meitat. En la part de baix esta la gent i en la d'alt el quyadre del fons i aire.
L'angle es isomètric i no completament frontal perque podem veure tant la part davantera i del costat dels cosos. Es un pla mitja captat de la altura dels ulls perque veiem a les persones de cintura cap damunt.
La profunditat de camp no es molt gran, podem observar que el punt mes llunyà de l'escena esta relativament prop degut al baix desenfoc.
La llum està molt exaltada i propagada equitativament per l'espai eliminant sombres marcades. Podem deduir que es una llum artificial dels focs superiors del museu.
El color captat es càlid i amb un cert contrast com podem observar entre els blcans i ocres de les parets amb els negres de la roba.

Descripció Subjectiva

Personalment aquesta imatge em transmet un sentiment de la pèrdua de viure el moment. Tota la gent es centra en la tecnologia i ningú es deteneix a observar la peça d'art que té el privilegi de ver. A mes els sentiments que desprén la gent no son de felicitat en absolut, no pareix que esten gaudint de la visita, probablemet per la seua dependencia i obsessió de fotografiar tot.

Doblatge

Doblatge del anunci de Loteria de Nadal

Realitzat completament per mi, Cristian Gabriel Avram.



BSO en les pel·lícules

Com canvia el sentit de les escenes segons la música

En aquesta publicació pots trobar un exercici posant en practica la teoria de que la música influeix i condiciona el sentit d'una escena d'un film.



dimarts, 13 de juny de 2017

El Profesor

El Profesor - Detachement

Henry Barthes es un profesor de secundaria que se dedica a hacer sustituciones. A pesar de que nunca se queda el tiempo suficiente en un mismo instituto como para llegar a establecer lazos afectivos con su alumnado, sí que tiene la capacidad de conectar con ellos.

En esta ocasión, parece que algo cambia en él y, a su pesar, no le será tan fácil marcharse del lugar a dónde ha llegado. Henry no tarda en convertirse en un ejemplo a seguir para los adolescentes. Descubre que tiene una conexión emocional con los alumnos, con los otros profesores y con una adolescente a la que recoge en la calle. 


Gamificació

Gamificació, una forma d'aprenentatge

Toni ens va ensenyar eixe dimercres una nova forma d'aprendre mitjaçant jocs didàctics entretinguts. Vam treballar de forma grupal, colaborant amb els companys i  passant-ho molt be.

El primer joc que vam jugar fou el "StoryLine", en el qual ens repartien una serie de targetes amb esdeveniments histórics i per turns teniem que posarlos en ordre en la linea de temps  segons l'epoca en la que sucedien



Altre joc que vam jugar consistia en repartir targetes amb dibuixos, es per turns. A qui le toca te que dir una frase poética sobre una targeta i posarla capdavall en la taula. Els altres jugadors tenen que posar en la mesa una de les seues targetes que millor describa la frase. i inalment es vota cual es creu que es la targeta del autor de la frase.

Tallers d'escriptura

Tècniques d'escriptura amb Gabi Ochoa

Durant les últimes setmanes Gabi Ochoa va venir a la nostra classe a ensenyarnos i a animar-nos a practicar noves tècniques narratives teatrals que poden utilitzarse actualment.

Algunes de les técniques que mes destaquen son la escriptura automàtica, en la qual teniem que escriure tot el que s'ens ocorria pel nostre cap incloent paraules clau que son previament elegides.

Altra tècnica es la de les idees disparadores. Es tenien que crear enunciats que tingueren un efecte sopressa, que fora irònica i a l'hora puguera genererar una situació de comedia.


Belles arts

Visita a la facultat de belles arts

Aquest dimercres vam visitar amb toni la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de València amb la assossiació "PAM!" Vam veure la distribució de les aules i posteriorment vam fer una sèrie de activitats entretingudes. 

Primer vam veure una exposició d'obres d'art en la qual votàrem la nostra favorita i despres feriem la simulació d'una subasta. 
Finalment vam fer una serie de representacions mitjaçant ombres xineses projectades a unes parets blanques.


diumenge, 11 de juny de 2017

Slam

Pel·lícula Slam a Cultura Audiovisual

El dimercres passat a l'hora de cultura audiovisual vam visualitzar amb Toni el film Slam en versió original subtitolada.

Slam conta la historia de Ray Joshua, un jove raper prou original atrapat en una zona en conflicte coneguda com Dodge City. No es capaç de trobar treball, pero Ray es dedica a lidiar amb la desesperació i la pouresa del seu barri utilitzant el seu talent verbal. Un dia ell es arrestat durant un negoci de drogues sense el tindre res a veure.




Setmana Erasmus + a Valencia

ERASMUS + VALENCIA

Durante esta semana hemos realizado numerosas actividades en colaboración con los estudiantes de distintos paises que nos han visitado. Entre ellas hemos hecho un flashmob en el paseo de la malvarosa organizado por Laura Vázquez. Tambien hemos hecho una visita cultural a la Albufera.

Para finalizar podemos destacar la actividad de "Poesia a cau d'orella" que les hemos representado a los alumnos erasmus.


divendres, 7 d’abril de 2017

Banksy i la crítica social

Banksy i la crítica social

Banksy és el pseudónim d'un prolífic artista de l'street art britànic conegut munidalmente. Es desconeixen moltes coses sobre ell i la seua biobrafia, encara que s'estima que té una edat de 41 anys.

La majoria de les seues obres son sàtires sobre la corrupció política, la cultura pop, la moralitat i les étinies. Destaca perquè sempre es posa al costat dels desfavorits i necessitats com refugiats, pobres o col·lectius rebutjats per la societat. Lluita contra el sistema de manera descarada i desafiant com per exemple construir un hotel en  Palestina amb vistes al mur o posant obres seues en museus famosos sense permís.

La seua forma d'expressió es basa en pintura amb aerosol i la tècnica d'estarcits (plantilla).



Aquesta obra s'anomena "Ballerina with action man parts" i es pot interpretar com una critica als rols de gènere i la intenció d'eliminarlos

dilluns, 6 de març de 2017

Pinterest


Els meus taulers de Pinterest


La meua música favorita


Cançò que escolte molt actualment


#LaJovenCompania


Una companyia de joves per a joves


Aquest projecte naix en 2012 i es una plataforma per a concentrar als profesionals de l'art escènic a la comunitat docent i per a servir com a primera experiencia professional per a joves.

Un dimercres, en clase de Cultura Audiovisual, van venir a donarnos un taller els actors de La Joven Compañia que representen l'obra Punk Rock. Vam fer una serie de coses per a aprendre a utilitzar la nostra ferramenta, el cos.

Primer vam activar el nostre cos caminant per l'espai, mantenint mirades amb altres. Després vam tindre que anar amb algú i crear amb ell un víncul mirant-nos fixament desde prop. Mes tard, teniem que refregar-nos i finalment u espentaba a l'altre mentre simulava una patada i l'altre la esquivaba.

A continuació vam treballar un exercici de teatre que s'anomena el cub kinètic. Mes tard vam fomar un cercle i van posar música, la gent tenia que anar eixint dins expressar-se ballant y movent-se, pero amb els ulls tancats. Mentres, els de fora tenien que empatitzar amb els de dins.

Per últim els vam ensenyar a la Joven Compañia la nostra representació preparada per a carnestoltes.

La participació del 1r Bat. Arts al Carnestoltes


Carnestoltes

El primer de batxillerat d'arts de l'institut vam participar a carnestoltes fent una representació dels rebels del swing. Acusant els acts dels nazis i les dictadures.

Hi habien dos bàndols, els joves swing, que estaven oprimits i els nazis, que eren opressors. L'actuació comença amb tres pogos i després es realitza un ball per parelles. Després del ball, ens agrupem en cardumen i seguim a la persona lider. Mes tard reciten una serie de textos donant-li enfoc a la persona que recita el text. Per últim, Melcior i jo fem una representació de Hitler i Chaplin, contraposant el discrus de "El Gran Dictador" amb el joc de la bola del món.

La meua millor activitat del taller de teatre


La meua activitat apadrinada


La meua activitat de teatre apadrinada es la de observar fixament els ulls de l'altre. Sense desviar la mirada o inclós sense pestanyar. Vaig apadrinar aquesta activitat perque soc capaç de mirar a altre continuament sense cap interrupció, a més puc estar molt de temps sense pestanyar.
Aquesta es una cosa que m'agrada mot, mirar a la gent als ulls, es transmét molt i pots arribar a crear un víncul. Generes confiança i amb el temps et trobes més còmode.


PUNK ROCK


Teatre

Vam anar al Teatre Tàlia a veure l'obra Punk Rock de La Joven Compañia. Aquesta obra tractava de un grup d'estudiants que estaven preparant-se per a la selectivitat. Hi ha una serie de personatges distinguits amb unes caracteristiques molt diferenciades (La popular, la acompleixada, la nova i rara, el acosat, el acosador, el guapo i el raro).

Conforme pasa el temps es van creuant les histories de tots el personatges i donant importancia principal al personatge de William, el raro. També fa critica a distints aspectes socials.

L'escenografia i la música esta molt bé dirigida i es fa molt pleanter veure l'obra. 

#VLCda17


Valenciada

Aquesta es una activitat cultural en la que participen molts centres de valència i es fa amb la colaboració de la EMT. Es fa emprant tecnologies actuals com la geolocalització, els codis QR y altres aplicacions mobils a banda de les xarxes socials com Instagram o Twitter.


L'activitat consisteix en explorar distints llocs de València, tant monuments, catedrals, parcs, etc. Cercar informació de dits llocs i publicar a una xarxa social la teua aportació cultural utilitzant hashtags com el de #VLCda17.

diumenge, 5 de març de 2017

Rebeldes del Swing


Swing Kids

Durant la dictadura de Hitler, un grup de joves troben mitjaçant la música swing la fora d'expressar la seura llibertat avat les idees dels nazis. Porten barret, cabells llargs i paraigües i es fan anomenar rebels del swing i tenen la seua propia salutació, Swing Heil.

La pel·lícula està dirigida per Thomas Carter i interpretada per Robert Sean, Leonard, Christian Bale, Frank Whaley, Barbara Hershey i Kenneth Branagh. Va estrenar-se en 1993, dura 112 minuts i perteneix al gènere de drama.


Obra de teatre "Vives"


Vives i Gabi Ochoa

Gabi Ochoa, un dels creadors d'aquesta obra de teatre va asistir a la nostra classe per a donar-nos un taller. Ens va explicar distintes cosses sobre la primavera valenciana, va mostrarnos una xicoteta part part de la obra amb un experiment utlitzant fruita per a posar a prova els nostres sentits i la ment. També vam dramatitzar un xicotet text.

Uns dies mes tars vam anar al teatre El Musical, del cabanyal a veure la obra. Va estar molt entretinguda i a molta gent la va emocionat. Ha sigut una bona experiència i despres de la obra vam tindre l'oportunitat de parlar amb els actors i preguntar sobre l'obra o comentarles la nostra experiència.

La obra tractava dels ideals de Joan Lluis Vives i es feia una comparació dels seus temps amb els de ara.

Pòster amb frase de Cervantes


Cervantes

Realitzada per Gabriel Avram

L'equip crònica


Exposició de l’Equipo Crónica

El divendres, nou de desembre, anàrem a la fundació bancaja a una exposició d’art, orientada a la censura i a la utilització d’obres conegudes amb una nova finalitat i canviant-les per a transmetre un altre missatge.

Equipo Crónica fou constituït en 1964 per tres artistes valencians: Rafael Solbes (1940‐1981), Manuel Valdés (1942) y Joan Antoni Toledo (1940‐1995), aquest últim va abandonar enseguida el grup per a prosseguir el seu camí en solitari.

Primer ens van parlar sobre la creació d’uns murals que consisteixen en la incorporació de personatges coneguts a una escena determinada.


Despres ens mostraren la exposició, amb infinitat d’obres meravelloses. Les que més destacaren foren un Guernica que estava “empaquetat”, un quadre en el que apareixia el acomodador de la reina del quadre de “Las Meninas” i els dos creadors de l’Equipo Crónica.

El meu favorit va ser el quadre en el qual apareixen distints super-herois de còmic de Marvel, en grans dimensions i baix apareix l’aquelarre de Goya. Aquest quadre representa la discussió d’eixa època que deia que els còmics no eren art. El gran tamany dels herois representa la victòria del còmic considerat com art.

El refugi del somni


La vida de un somniador

En aquesta obra, que ens representaren en l’hora de cultura audiovisual en el saló d’actes es tracta el tema dels refugiats de Palestina y la meta de la gent en la vida. Se'ns presenta dos personatges en situacions socials distintes però amb una meta similar en la vida, arribar a complir el somni de treballar de la música.

Primer es presenta una dona que viu en Palestina que toca el violí i un home Valencià que toca la guitarra. La dona es vol presentar a un concurs de talents en Egipte i te que lluitar per a poder passar la frontera. El home també lluita per a arribar a ser acceptat en un conservatori. Ambos comencen a pujar vídeos de la seua música a YouTube, es van conèixer i  van començar a parlar. Entre els dos s’animen i acaben complint el seu somni.

Aquesta història esta basada en la història real de Mohammed Assaf, un jove palestí que va triomfar gràcies a un concurs de talents.

Diarios de la calle


Ressenya “Diarios de la Calle”

Aquesta pel·lícula narra la història de una professora que arriba a un nou institut, i casualment li toca una classe prou conflictiva, tots els alumnes son membres de bandes organitzades de distintes ètnies, que entre elles hi han molts conflictes. Ella es proposa l’objectiu de canviar la mentalitat dels xics, i fer-los ver que es lo correcte.
Ells tenen la filosofia de protegir als seus d’avant de tots, sense importar si estàs perjudicant a innocents. Desprès d’un temps aprenen el sentit de la justícia.

Aquesta professora utilitza mètodes d’ensenyança que no els pareixen apropiats a altres professors, però son molt efectius. Ella lluita per a pagar als alumnes excursions, llibres, i material per a aprendre.



La meua opinió de la pel·lícula es molt bona, ha sigut una de les que mes m’ha agradat de les que el professor ens ha encomanat per a veure. Fa us de la imatge del mentor que hem pogut observar al llarg d’aquest trimestre.

divendres, 27 de gener de 2017

Els Aforismes



Aforismos

Un aforisme es una declaració o u oració que pretén expresar un principi de manera concissa, coherent i en aparença tancada.


“Las frases són pedretes que l’escriptor llança en l’ànima del lector. El diàmetre de les ones concèntriques que desplacen depèn de les dimensions de l’estany.”

-Friedrich Nietzche


“La cultura es informació que no es transmet de forma genètica i l’hem de saber contar. Ara bé, per tenir èxit en aquesta tasca tan difícil els humans ens hem inventat els contes, les narracions, les ficcions… l’art de la seducció amb la paraula.”


“Les coses que odiem de nosaltres mateixos no son mes reals que les coses que ens agraden de nosaltres mateixos.”

-Ellen Goodman




ALGUNS AFORISMES

No hi han vides complicades, només persones que es compliquen la vida.

No hi ha res com tornar a un lloc que no ha canviat, per adonar-te compte de quant no hi has canviat tu.

Odie oblidar les coses que tinc que recordar, però mes odie recordar les coses que deuria oblidar.

Per a ser un pesimista, soc bastant optimista.



El meu propi aforisme:

Tot artista té un destí.
Hi han distintes vies,
No importa la que tries…
L’important és el camí.